Malformaciones Vasculares Cerebrales

Malformacions arteriovenoses

La malformació vascular cerebral que serà tractada en el seu cas és una malformació arteriovenosa (MAV). Una MAV és una connexió anormal entre les artèries i les venes en el cervell que en general es forma abans de néixer.

Es desconeix la causa de la malformació arteriovenosa cerebral. La malformació es forma quan les artèries en el cervell es connecten directament amb les venes properes, sense tenir els vasos normals (capil•lars) entre elles.

La ruptura d'una malformació arteriovenosa es produeix quan augmenta la pressió a la paret d’aquests vasos anòmals i es trenquen. Això permet que la sang s'escapi cap al cervell o els teixits circumdants i redueixi la circulació al cervell podent produir infarts cerebrals inclús la mort del pacient.

Les malformacions arteriovenoses aparèixen en menys de l'1% de les persones i, tot i que la malaltia pot estar present en néixer, els símptomes poden presentar-se a qualsevol edat.

Les hemorràgies es produeixen amb més freqüència en persones de 15 a 20 anys, però també es poden donar posteriorment a la vida. Alguns pacients amb una MAV també tenen aneurismes cerebrals.

Quan està indicada la intervenció?

La intervenció d'una malforación arteriovenosa dependrà de diversos factors. Un dels més importants és la forma de presentació. Si una MAV es trenca i produeix un vessament cerebral, amb major probabilitat tornarà a sagnar. És per aquest motiu que en la majoria de casos es decideix intervenir quirúrgicament. Altres factors són: l'edat del pacient, la mida de la malformació i la localització, bàsicament si és a prop d'una àrea molt funcionant del cervell o si es troba en profunditat.

En què consisteix l'operació?

La intervenció quirúrgica consisteix a extirpar la malformació vascular a través d'una craneotomia (finestra que es realitza en el crani), dissecar el "cabdell" de vasos del cervell normal fins aconseguir la seva extirpació complerta. L'operació s'ha de fer sense lesionar directament o indirectament àrees veïnes del cervell que són funcionantes.

Quins són els riscos, complicacions i seqüeles possibles?

Aquesta intervenció és extremadament complexa i delicada. També l'anestèsia i les cures en la UCI són molt complexes. Hi pot haver complicacions postoperatòries relacionades amb la cirurgia (hemorràgia, infecció, sortida de líquid que recobreix el cervell per la ferida (fístula de líquid cefaloraquidi), amb la manipulació de les artèries (infart cerebral), del cervell (contusió cerebral, inflamació cerebral, atacs epilèptics) o dels nervis cranials (paràlisi facial, paràlisi d'altres nervis cranials).

Qualsevol d'aquestes complicacions pot portar a un empitjorament neurològic transitori o permanent dels símptomes del pacient o a l'aparició d'altres símptomes nous (paràlisi d'un costat del cos, incapacitat per parlar o comprendre, trastorns visuals, trastorn de funcions superiors, coma etc) . També hi ha complicacions no relacionades directament amb la cirurgia (infecció pulmonar, trombosi venosa, embolisme, manca de sodi en sang, anèmia, hemorràgia digestiva, etc.).

Finalment, és possible que alguns problemes siguin conseqüència de la pròpia hemorràgia produïda per la ruptura de la MAV i no a la intervenció realitzada. Tot i que el resultat final i les complicacions depenen de l'estat del pacient, sigui per una causa o per una altra, la mortalitat postoperatòria pot arribar al 10% en alguns casos.

Tractaments alternatius

L'objectiu final del tractament d'una MAV és la seva exclusió de la circulació cerebral sense lesionar directament o indirectament les àrees veïnes.

Amb aquesta premissa en ment, paral•lelament al tractament quirúrgic de les MAV, s'han desenvolupat una sèrie de tècniques complementàries i alternatives que poden modificar de forma substancial l'estratègia de tractament.

Entre elles hem de destacar fonamentalment dos: la neuroradiologia intervencionista i la Radiocirurgia.

Avui dia no és possible considerar un enfocament modern del tractament de les MAV tenint en compte només una modalitat de tractament. El concurs combinat d'aquestes tres opcions ha demostrat conduir als millors resultats finals.

Postoperatori de cirurgia d’una malformació arteriovenosa cerebral

El postoperatori habitual dependrà molt de la situació del pacient abans de l'operació. Després de sortir del quiròfan el pacient passarà a la Unitat de Reanimació o Unitat de Cures Intensives (UCI), on romandrà com a mínim fins al dia següent a l'operació.

Això té com a objectiu que la recuperació de l'anestèsia sigui lenta i el més idònia per al cervell acabat d'operar. A més, permet una millor vigilància del pacient en les primeres hores podent detectar-se complicacions precoces que requerissin una nova reintervenció.

Un cop de tornada a la planta de Neurocirurgia, el pacient s'anirà incorporant progressivament fins aixecar-se a les 24-48h de la intervenció. El postoperatori d'una operació del cap d'aquest tipus no sol ser especialment dolorós. Amb una analgèsia convencional se sol controlar de forma correcta el dolor produït a la ferida. Durant l'ingrés el pacient anirà adquirint autonomia progressiva en les cures de la seva higiene corporal i iniciarà passejades per la planta d'hospitalització. És habitual sol•licitar una TC cranial o escàner de control postoperatori i fins i tot, una nova arteriografia cerebral per confirmar que la MAV està tota extirpada.

El pacient serà donat d'alta hospitalària als 7-14 dies de intervenir depenent de l'estat previ i de la recuperació postoperatòria, sempre que no hi hagi cap complicació. Després 7-8 dies de la intervenció es retiren els punts.