Mielopatia Cervical

Mielopatia Cervical

La mielopatia cervical consisteix en una compressió de la medul·la espinal al coll. Freqüentment aquesta malaltia afecta adults majors a causa de la degeneració de la columna vertebral per l'edat, en la qual els ossos, discos i / o lligaments acaben per exercir una pressió sobre la medul·la espinal.

Aquesta compressió pot arribar a dificultar o bloquejar els estímuls nerviosos entre el cervell i les extremitats arribant a afectar tant la mobilitat, la sensibilitat i la coordinació de les extremitats i el tronc.

Els símptomes més freqüents de la mielopatia cervical són:

- dolors a les cervicals, espatlla i/o braços

- formigor o adormiment de braços i cames,

- dificultat per caminar o mantenir l'equilibri

- debilitat muscular,

- marejos

- Pot arribar a afectar la capacitat d'orinar o fer de ventre en casos avançats.

Quan està indicada la intervenció?


El tractament inicial és amb medicaments i tractament rehabilitador. No obstant això, quan els símptomes de la mielopatia són importants o progressius pot ser necessari el tractament quirúrgic.

En què consisteix l'operació?

Depèn de cada cas i de vegades de l'experiència de cada cirurgià triar una tècnica per via posterior o per via anterior.

La cirurgia per via anterior és la més freqüent i es realitza mitjançant una operació a través dels plecs de la pell de la meitat dreta i anterior del coll.

L'objectiu de l'operació és extreure el disc herniat o els osteòfits (part de la vertebra que sobresurt i exerceix pressió sobre la medul·la). Freqüentment després de treure el disc, es col·loca una caixa intervertebral biocompatible (artròdesi anterior quan es vol immobilitzar aquestes vèrtebres) i fins i tot en ocasions es col·loca una placa amb cargols anterior a les vertebres per assegurar la immobilitat d'aquest segment de columna.

La cirurgia per via posterior es fa a través d'una incisió major en la línia mitjana del coll, es resseca la part posterior d'una o diverses vèrtebres (laminectomia) i es treu la compressió als nervis i la medul·la, podent ser necessari la col·locació d'unes pròtesis fixes (cargols i barres per subjectar les vèrtebres).

Quins són els riscos, complicacions i seqüeles possibles?

Les més freqüents són les molèsties al coll i dolor en empassar. Aquestes molèsties cedeixen als pocs dies i es controlen fàcilment amb tractament. Més rarament poden produir-se problemes amb les caixes que es col·loquen entre les vèrtebres, infeccions de la ferida i les derivades de qualsevol anestèsia general.

Les complicacions més greus que s'han descrit, encara que poc freqüents, són les que es deuen a lesió de les zones properes a la columna cervical (medul·la espinal, esòfag i tràquea), que poden oscil·lar entre una major o menor lesió nerviosa fins a ser causa de mort (excepcionalment).

Postoperatori de Mielopatía Cervical

En general, després de l'operació, el pacient ingressa a la Unitat de Cures Intensives (UCI) durant aproximadament 24 hores per a vigilància en les primeres hores. Després d'aquestes primeres hores i llevat aparició de complicacions, ingressa en una Sala d'Hospitalització.

Després del primer dia, el pacient pot aixecar-se (si el seu estat previ ho permet) portant un collaret cervical. Habitualment, s'inicia tractament rehabilitador amb fisioteràpia durant l'ingrés.

L'alta depèn dels símptomes amb els quals ingressa el pacient, si era una mielopatia evolucionada o no, però en general, l'alta es pot donar a partir de les 48-72h de l'operació, segons l'estat de cada pacient. En l'informe d'alta, que rebrà abans de marxar, es descriurà la intervenció i es recomanarà seguir repòs relatiu, portar collarí cervical i prendre analgèsics si aparegués dolor.

Consells després de la Intervenció:

El període de recuperació postoperatòria inicial es perllonga entre quatre a sis setmanes després de la intervenció. Durant aquest temps s'ha de procurar de fer repòs físic i psíquic, evitar viatges i desplaçaments, i prendre un seguit de mesures que a continuació es relacionen.

Depenent dels símptomes previs que presenti el pacient, el període de recuperació es pot prolongar fins a 6 mesos, fins i tot 1 any en casos que els símptomes fossin de caràcter sever. De vegades és necessari ingressar en un centre de rehabilitació per a facilitar la recuperació funcional.

Què passa a l'alta hospitalària?

Quan el metge responsable que porta el cas decideixi l'alta, vostè rebrà un informe clínic detallant les característiques de la seva malaltia, el tipus d'intervenció practicada i el tractament a seguir a casa. Així mateix serà remès a la Consulta Externa de Neurocirurgia, amb la finalitat de realitzar un seguiment evolutiu del seu cas.

PRIMERES DOS SETMANES:

En cas que vostè sigui donat d'alta al seu domicili, ha d'acceptar que seguirà el període d'hospitalització al seu domicili, durant uns dies o setmanes més. Prengui la medicació exactament com se l'ha prescrit el seu cirurgià.

Si està rebent algun tractament per una altra malaltia ha de seguir fent-ho, tret que se li indiqui el contrari. Consulti al seu cirurgià respecte a les cures de la ferida quirúrgica (variaran segons el tipus de sutura que utilitzi).

Pot dutxar-se, amb assistència, tractant de no tocar l'apòsit de la ferida tret que li diguin el contrari. Les sutures de la pell han de retirar-se a partir dels set dies de la intervenció encara que en moltes ocasions són sutures reabsorbibles que no requereixen la retirada de punts.

El collarí cervical, que pot ser tou o rígid, haurà portar-col·locat en tot moment, llevat que el seu cirurgià li indiqui el contrari.

Procureu no mantenir una postura fixa del cap durant aquestes dues setmanes, com ara veient molta estona la televisió o llegir un llibre, per evitar sobrecàrrega muscular que pot ser dolorosa.

Es recomana incrementar progressivament el ritme de vida fins caminar i passejar pel carrer. No viatgi amb cotxe ni altres mitjans de transport durant aquestes dues setmanes (excepte per anar al centre de salut o visitar el metge).

TERCERA I QUARTA SETMANA:

En arribar a la tercera setmana es trobarà ja més recuperat/da. És possible que persisteixin símptomes neurològics, depenent del grau d'afectació medul·lar. La recuperació és lenta, es pot allargar fins a un any i en ocasions no s'aconsegueix recuperar completament.

Recordeu que la cicatrització completa precisa entre 4 i 6 setmanes. Tingueu paciència. La ferida ha d'estar ja completament cicatritzada i no necessitarà apòsit algun. Això no obstant, si ho desitja col·loqui una gasa sobre la cicatriu per evitar el frec amb la roba.

Si els símptomes ho permeten, comenci a sortir de casa i a caminar trajectes cada vegada més llargs. Sempre per terreny pla i amb calçat esportiu. Mantingui el collarí posat sempre que s'aixequi del llit i vagi a caminar. És obligatori utilitzar-lo si va vostè en algun vehicle de motor, encara que si pot evitar muntar-se en un vehicle serà millor si no és que vagi a una visita mèdica. Al final de la quarta setmana ha d'acudir a la consulta per fer una revisió.