CIRURGIA ENDOSCÒPICA HIPÒFISIS I BASE DE CRANI

CIRURGIA ENDOSCÒPICA HIPÒFISIS I BASE DE CRANI

La majoria de les lesions de base de crani que s'aborden mitjançant una cirurgia utilitzant un endoscopi i extraient la lesió pel nas són tumors hipofisaris. La hipòfisi és una glàndula molt important que està situada al centre de la base del crani i la funció és la producció de diverses hormones. És una glàndula vital per mantenir l'equilibri endocrinològic (hormonal) de l'organisme.

Els tumors que més freqüentment apareixen en aquesta glàndula reben el nom d'adenomes hipofisaris, i són de naturalesa benigna.

En què consisteix l'operació?

La intervenció consisteix en realitzar un abordatge a través d'una o dues fosses nasals mitjançant un endoscopi (vindria a ser la nostra càmera) i dos instruments (aspirador i dissector) fins arribar a la cadira turca (cobertura òssia on s'allotja la glàndula hipòfisi) , de manera que s'accedeix al tumor d'una manera molt directa i segura.

Després de l'abordatge s'extirpa la lesió tractant de respectar el teixit hipofisari sa. L'extirpació del tumor no assegura que aquest no torni a créixer de nou, amb independència que sigui benigne o maligne. Tampoc assegura que no quedin trastorns endocrinològics després de la cirurgia que requereixin tractament hormonal substitutiu.

Ha de saber que qualsevol d'aquestes intervencions és molt delicada. L'objectiu de l'operació és tractar d'extirpar completament la lesió, obtenir material per a estudi anatomopatològic que ens permeti confirmar la lesió i emetre un pronòstic així com la necessitat de tractaments addicionals, així com millorar la simptomatologia endocrinològica i la clínica oftalmològica si existeixen.

Quan està indicada la intervenció?

En els casos en què el tumor produeix trastorns hormonals que no es controlen mitjançant medicació o bé es veuen danyades estructures veïnes com ara els nervis òptics.

L'objectiu que pretén l'operació seria ressecar el teixit anòmal, si pot ser en la seva totalitat, i obtenir una mostra per a la seva anàlisi.

Quins són els riscos, complicacions i seqüeles possibles?

Ha de saber que aquesta intervenció és complexa i delicada. També l'anestèsia i les cures en la UCI són complexos.

Poden haver complicacions postoperatòries relacionades amb la cirurgia (fístula de líquid cefaloraquidi (sortida de líquid que recobreix el cervell pel nas), hemorràgia, infecció) i amb la manipulació de la hipòfisi o hipotàlem (alteracions hormonals), de les artèries (infart cerebral ) o dels nervis cranials (disminució de la visió, paràlisi nervis que mobilitzen els ulls).

Qualsevol d'aquestes complicacions pot portar a un empitjorament neurològic transitori o permanent dels símptomes del pacient o a l'aparició d'altres símptomes nous. En molts casos es produeix l'anomenada diabetis insípida, que consisteix en què el pacient orina molta quantitat de líquid a causa de la falta d'una hormona que secreta la hipòfisi, anomenada hormona antidiürètica (normalment és transitori però pot requerir tractament farmacològic a llarg termini).

Altres complicacions no estan relacionades directament amb la intervenció (infecció pulmonar, trombosi venosa, embolisme, manca de sodi en sang, anèmia, hemorràgia digestiva, etc.). encara que el resultat final i les complicacions depenen de l'estat del pacient i de l'agressivitat de la cirurgia realitzada, sigui per una causa o per una altra, la mortalitat postoperatori de cirurgia endoscòpica de hipòfisi pot arribar a l’1%.

POSTOPERATORI DE CIRUGÍA ENDOSCOPICA DE HIPOFISIS

El pacient sortirà de quiròfan amb un o dos taponaments al nas i haurà respirar per la boca durant uns dies. En general, després de l'operació, el pacient ingressa a la Unitat de Cures Intensives almenys durant les primeres 24 hores per a control estricte del postoperatori immediat. L'endemà de l'operació, si no hi ha complicacions, pujarà a una sala d'hospitalització. Un cop allà, començarà a tolerar dieta i si no hi ha contraindicació començarà a aixecar-se del llit.

Habitualment es dóna l'alta als 4-5 dies, podent avançar-se o retardar-se segons l'estat de cada pacient. Durant el temps d'ingrés es controlaran les constants habituals de qualsevol postoperatori i, en aquest en particular, es controlarà la diüresi diàriament. Es remarca aquest fet, perquè durant el postoperatori d'un tumor hipofisari diverses de les hormones que produeix la glàndula hipofisària poden no secretar-se en les seves dosis fisiològiques per la manipulació de la glàndula.

El seu metge li substitiurà amb medicació l'eix corticoide de manera temporal i es monitoritzarà la diüresi perquè de vegades no es produeix en les dosis normals una hormona anomenada "antidiürètica" (ADH), per la qual cosa el pacient sol orinar unes quantitats excessives que es necessitarà controlar. També se li preguntarà cada dia si treu secrecions líquides en excés pel nas. Les operacions que es realitzen per les fosses nasals solen sortir secrecions barrejades amb sang pel nas durant els primers dies. Si aquestes secrecions són molt líquides i en una quantitat considerable caldrà descartar que no s'hagi produït l'anomenada "fístula de líquid cefaloraquidi" (sortida de líquid cefaloraquidi pel nas). El seu metge valorarà aquestes secrecions i li explicarà si fos necessari realitzar algun tipus de procediment.

Un cop passats el dies de vigilància hospitalària recomanada vostè podrà marxar d'alta. En l'informe d'alta que rebrà es descriurà la intervenció i es recomanarà seguir repòs relatiu durant almenys un mes, portar un seguiment endocrinològic i prendre analgèsics si aparegués dolor.