Hidrocefàlia Crònica de l’adult

Hidrocefàliacrònica de l’adult

La Hidrocefàlia és un trastorn que consisteix en una acumulació excessiva de líquid cefaloraquidi (LCR) dins del cap. En condicions normals el LCR es forma en unes cavitats que hi ha dins el cervell anomenades ventricles cerebrals, i després passa per una sèrie de conductes a manera de canonades fins a arribar als anomenats espais subaracnoïdals que envolten el cervell i la medul•la espinal, on serà reabsorbit per passar a la sang: Ventricles laterals >>> Tercer ventricle >>> Aqüeducte de Silvi>>> Quart ventricle >>> Espais subaracnoïdals.

Quan hi ha un desequilibri entre la formació de LCR i la seva reabsorció es produeix la hidrocefàlia. Segons el mecanisme de producció es poden considerar:

1. Hidrocefàlies Comunicants. El LCR es forma adequadament i flueix correctament des dels ventricles fins als espais subaracnoïdals, però hi ha un trastorn de la reabsorció. Requereixen la implantació d'una derivació de LCR des dels ventricles cerebrals a una altra cavitat corporal on es pugui reabsorbir. La més utilitzada és la derivació ventriculoperitoneal.

2. Hidrocefàlies No Comunicants. Aquestes es deuen al fet que el LCR no circula a través d'algun punt del seu recorregut a causa d'una obstrucció. Per això es tracten creant una via alternativa que permeti la sortida del LCR des dels ventricles salvant l'obstrucció.

La Hidrocefàlia pot produir-se a qualsevol edat, però els símptomes són diferents en nens i en adults. En els nens la majoria de les vegades es deu a malformacions congènites, i els símptomes més freqüents són augment de la mida del cap (en els més petits), retard del creixement, mal de cap, vòmits, somnolència excessiva i alteracions de la mirada . En els adults pot aparèixer de forma brusca o gradual, i es manifesta generalment com mal de cap acompanyat de vòmits, alteracions visuals i de la mirada, i deteriorament del nivell de consciència. El diagnòstic es realitza mitjançant TAC cranial (escàner) o mitjançant ressonància magnètica, que permeten identificar l'acumulació de líquid en els ventricles cerebrals. En els nens més petits es pot realitzar per ecografia realitzada a través de la fontanel•la.

Hidrocefàlia Crònica de l'Adult o a pressió normal:

És un tipus especial de hidrocefàlia que apareix en persones de certa edat i que clínicament es manifesta com demència (pèrdua de memòria i de les capacitats mentals), dificultat per caminar (marxa inestable amb passos petits) i dificultat per controlar l'orina. En aquests pacients, a més de les proves d'imatge habituals sol realitzar també una punció lumbar per extreure una petita quantitat de LCR i veure la resposta. Si el pacient millora després de la punció lumbar, especialment la marxa, podem esperar una bona resposta al tractament quirúrgic, que consisteix en la col•locació d'una "Vàlvula". No obstant això, no existeix cap prova que garanteixi amb una fiabilitat del 100% que el malalt va a millorar amb l'operació, pel que en alguns casos no hi ha bona resposta al tractament.

Quan està indicada la intervenció quirúrgica?

Operant la hidrocefàlia es pretén extreure l'excés de LCR acumulat dins del cap. En general s'opta pels sistemes de derivació ( "vàlvules"). Una "Vàlvula" és un sistema integrat per diversos catèters (tubs fins i flexibles) que porten el líquid des dels ventricles cerebrals a una altra cavitat de l'organisme on es reabsorbeix (generalment a l'abdomen, encara que també poden anar al cor o al tòrax). Les "Vàlvules" són sistemes de derivació permanents. Quan es pensa que la Hidrocefàlia pot ser transitòria fins que es resolgui la causa que l'està produint (per exemple una hemorràgia o un tumor), s'opta per sistemes de derivació transitoris anomenats "Drenatges Ventriculars Externs" que es poden retirar quan deixen de ser necessaris.

En què consisteix l'operació?

La col•locació d'una "Vàlvula" necessita anestèsia general. A través d'una petita incisió a la pell es fa un petit forat (trepan) al crani per introduir un primer catèter que va connectat a un reservori en el qual hi ha un sistema valvular per regular la quantitat de líquid que surt del cap. Aquest reservori es connecta al seu torn amb un segon catèter que portarà el líquid extret fins a la cavitat triada (peritoneu, pleura o cor), i que es tunelitza per sota de la pell de forma que habitualment no és visible, quedant solament unes petites cicatrius en cuir cabellut, coll i abdomen.

¿Quins són els riscos, complicacions i seqüeles possibles?

La Hidrocefàlia sense tractament pot arribar a ser mortal. Però el seu tractament quirúrgic també implica certs riscos. De vegades es produeixen infeccions de la vàlvula, que requereixen tractament antibiòtic i retirar la mateixa, per tornar a intervenir un cop resolta la infecció. També és possible que no funcionin adequadament (malfunció valvular), habitualment perquè s'obstrueixen o trenquen, reapareixent els símptomes i necessitant reintervenció per revisar la vàlvula. També poden aparèixer problemes abdominals com a formació de quists, obstrucció intestinal o fins i tot perforació intestinal. Encara que és molt infreqüent, la col•locació del catèter intracranial pot produir complicacions greus com una hemorràgia cerebral o una lesió nerviosa, reversible o no.

Postoperatori de col•locació Vàlvula ventriculoperitoneal

El postoperatori habitual: després de la intervenció, el pacient sol romandre unes hores a l'àrea de recuperació postanestèsica (REA) o UCI depenent del quadre clínic preoperatori. Sol romandre unes 48-72h hospitalitzat durant els quals es realitzarà una TAC cerebral de control, una radiografia simple d'abdomen i rebrà cures diàries pel que fa a la ferida quirúrgica, medicació, canvis posturals, control de constants i inici de rehabilitació en els casos pertinents. Solen retirar-se els punts als 7 dies aproximadament. Cap al segon dia el pacient pot aixecar-se i començar a caminar.

Què passa a l'alta hospitalària?

L'alta depèn fonamentalment de la situació del pacient abans de la cirurgia; si té bon estat general i els controls radiològics són adequats pot anar-se en els dies següents; si no fins que guanyi autonomia i pugui valer-se per si mateix. La sutura o grapes es retiren a la setmana de la intervenció. El tractament després de l'alta dependrà del diagnòstic de cada cas, i serà plantejat pel seu neurocirurgià.